Dia: 15 d'octubre de 2024
L’efecte pigmalió a les aules
L’efecte pigmalió a les aules
L’efecte Pigmalió és la profecia autocomplerta incrustada en les expectatives dels professors. En poques paraules, quan els professors esperen que als estudiants els vagi bé i mostrin creixement intel·lectual, ho fan; quan els professors no tenen aquestes expectatives, el rendiment i el creixement no es fomenten i, de fet, poden desencadenar-se de diverses maneres.
La investigació suggereix que les nostres expectatives influeixen fortament en el rendiment dels qui ens envolten, des dels membres del nostre equip de futbol fins als estudiants de les nostres classes. En l’experiment de l’Escola Oak, discutit en el llibre, els mestres van ser portats a creure que certs estudiants seleccionats a l’atzar probablement estaven mostrant signes d’un brot en el creixement i desenvolupament intel·lectual. Al final de l’any, els estudiants els professors dels quals tenien aquestes expectatives van mostrar guanys significativament més grans en el creixement intel·lectual que els del grup de control.
Rosenthal, R., & Jacobson, L. (1992). Pygmalion in the classroom : teacher expectation and pupils’ intellectual development (Newly expanded ed). Irvington Publishers.
Dickens, C. [Charles Dickens]. (ed.). (1860-1861). Grandes esperanzas. Chapman and Hall
En Pip és un nen orfe que treballa com a aprenent de ferrer. Ell és feliç amb la vida que porta, es conforma amb aquesta vida humil fins que de sobte, per una sèrie d’esdeveniments i trobades fortuïtes, se li donarà la possibilitat de progressar fins a convertir-se en un noble cavaller. Des d’aquell moment, PIB va canviar i ja mai més va a tornar a conformar-se amb la vida original que tenia.
Es tracta d’un novel·la d’aprenentatge en què seguim al mateix protagonista des que és nen fins que es converteix en un home. L’arc argumental del protagonista coincideix amb el seu procés de creixement i desenvolupament. Dins de la trama també coincideix el canvi de vida en un entorn rural fins a un urbà.
Pel que fa als temes que tracta la novel·la, el principal és el de les expectatives. Al final la vida no deixa de ser un continu reajustament d’expectatives, ens passa a tots i això queda plasmat tant en la trama com en els personatges.
I, tanmateix, el tema que a mi més m’ha agradat i que potser ´és un poquet més subtil, és el de la recerca de la pròpia identitat: al llarg de tota la novel·la intenta construir la seva pròpia identitat de manera artificial i des de fora cap endins, no a l’inrevés. Ell es recolza en la imatge que vol projectar i en la imatge que creu que podria agradar als altres. I pel camí s’oblida de la seva essència, dels seus gustos, del seu origen i del que realment seria la seva personalitat.
Avui dia ho veiem constantment això a les xarxes socials: la gent intenta projectar una imatge que és la que agrada als altres, però que probablement difereix bastant de com és en realitat.