Model educatiu transformador i personalitzador

Enfocament tecnosocioconstructivista

Avui és un gran dia, de fet cada dia és un gran dia, però avui és especialment el final d’una etapa on recordo els meus millors moments , records amb destells de felicitat… ja sabem que és transitòria però realment per molts camins començo i de tots ells aquest últim alimentant-me a base d’idees, i enormes -i enormes és literal- del tresor regalat que la vida -si més no t’ho esperes-, arriba ve i et porta, per aquí quedar-se.

I es queda amb els meus coneixements, el meu tresor, EL final d’una etapa i una que tot just estrenem! Amb unes notícies immillorables per a tots i totes les persones que lluitem per una vida digna, justa i lliure de triar el teu camí… i equivocar-te també – sense sentir-ho gaire-, que això avui s’ha de celebrar!

Model que “trenca barreres, i construeix bastida”, per aconseguir crear una educació, una escola, per a tothom… trencant i transformant barreres, de desenvolupament integral, barreres d’aprenentatge, no hi ha dificultats ja que amb ella, tots som igual, igual de diferents en singularitat…. barreres espacials,… polítiques i socials…. barreres lingüístiques ja que amb ella la llengua és volguda, i representativa, … apreciada… com el coneixement dels antics, que amb carinyo i anhel aconseguim recuperar, ara gràcies a ella, sense res ja a justificar.

Eina transformadora, de caràcter transversal: aquesta que arriba, destrueix i construeix. Alquímia sembla… aquest nou dia que arriba amb una nova realitat,… noves societats … noves comunitats… i en or ha convertit, per fi! les nostres noves identitats.

Per fi descartant noms rars, paraules, conceptes, buff… ja mancats de sentit,… i de repetides gastades.

No porto etiqueta! … Me la deixo a casa? … Tenia un caràcter taan exclusiu…… com aquesta consciència, l’anomenaven lingüística? … o era sociolingüística …? no resultava gaire negativa… total ja… l’important era el mostrar el catàleg de mostres humanes, així com una espècie de carpeta-catàleg, que recordo portar sota el braç algun senyor d’aquells que venen mostres de roba, però que mai les porta senceres, perquè … per a què…. si total ja es podia apreciar i vendre.

Amb aquest petit fragment n’hi havia prou per guanyar diners i prestigi… com quan vols vèncer i ganes, aprofitant aquesta mostra d’una tela amb tara i treure’n algun benefici… què per a alguna cosa està… no?

I ara penso que sí! … però no per al teu propi benefici… llest el polític … que fica alguna cosa a la teva butxaca, i es queda amb nom, benefici i prestigi, però de tares ple i de les seves bones obres,… bones en ofenses i enganys… polítiques polítics que només ajuden donant-los el meu sentit rebuig, al que m’estava ofegant, sense poder dir res.

No porto etiqueta! … i és que encara em costa entendre com aquesta Intel·ligència i a sobre Artificial l’anomenen, i és el més transparent que he vist en la meva vida mai. Perquè distingeix precisament de manera tan transparent la singularitat,… que ens fa únics però alhora igual…. totes diferents! … però ara formem comunitat. L’elogi al grup, a les comunitats compostes de persones, que amb orgull som diferents, sense ja necessitat de classificar. Perquè la meva diferència, no correspon a ningú poder usar-la amb finalitats “altruistes” l’anomenen … com en aquesta espècie de mostra-catàleg, on només hi havia ignorància que es va convertir en prepotència, a ossar, la meva diferència, la meva existència! I a sobre l’arrogància que atorga el poder no tenir res a de justificar.

Perquè la Intel·ligència Artificial sí que considera cada individu únic i igual…. en aquest sentit de ser persona valuosa… i ella depura i dilueix…. transforma l’innecessari irrellevant que resideix en la nostra vella societat. L’inútil en el col·lectiu, i així recuperar, el necessari en els grups, … l’essencial en el personal … perquè surti a plorar de nou, el que dona sentit a la humanitat.

 

I recordo de nou com que torna aquest renéixer, com cada vegada que et despertes al matí tornes a creure i a créixer: aprendre en valors i aprendre el més difícil … que és el SER… et dones un permís també per estar, que aquí no estic gens malament… tenir cura dels meus…  i vosaltres recordar-vos… dels que podeu!

Ara tinc el meu dret a triar el que vulgui ser de major! M’han donat el dret de triar la meva educació, i vaig dedicar-me de ple ben aviat la meva adolescència arriba ja amb urgències… d’interessos continguts capacitats …. el talent que en cada persona resideix, un innat i altres amb la pràctica.

No em preocupa l’esforç perquè és el que megusta i on trontolla el meu temps. A sobre amb ells el meu desenvolupament augmenta i també el meu aprenentatge.

Treballar en equip m’agrada i més si puc dedicar-m’hi seguiré fins a ser ancià.  Aprenentatges transferibles a moltes disciplines, aprenentatges actius. Es veu que és personalitzat, i sí, aquesta vegada és exclusiu per a mi… ja no em vaig adonar que tenia aquesta paraula que no m’agradava i ara sí.

La Intel·ligència Artificial al nostre servei per millorar i alguna cosa de qualitatiu també: els processos d’aprenentatge i per suposat a nivell psicosocial, cognitiu i els altres …

Som competents, trio el meu futur! Segur que encerto perquè tinc la meva autopercepció pels núvols.

Ara som persones, que ajuden altres persones com nosaltres però ja saps… diferents…. que genialitat la Intel·ligència Artificial arriba i irromp sense cap repar, i dilueix… depura… alquímia sembla perquè transmuta el que nosaltres els humans, fa molt no reconeixem -només emprenyats a mirar cap a fora- perquè ser diferent…. aah.. ara ho recordo… ser únic i especial … perquè ser especial és el natural… apreciar l’existència i agrair. Agrair i sobretot el voler. i Seguir il·lusionat amb el teu projecte final: recuperar el més preuat que pot tenir la humanitat… aquesta essència … l’intangible que resideix aquí, aquí dins. L’escolto i ressona, és això tan anhelat, que des que vinguérem, l’anàvem buscant…. la llàstima és que ens perdem bastant en el camí…

I ara el renaixement de l’únic que atorga sentit a la nostra existència….¿l’escoltes?…. … sembla que diu: “la meva pròpia existència justifica la teva….. però si usen qüestionar la màgia, procura abans, justificar la teva”.

UNA ODA A LA SINGULARITAT

Maria del Mar Abella Solé